Lectura: 2 min
El vent Gregal és un vent fred i sec que bufa des del nord-est, especialment conegut a la regió mediterrània i, en particular, a les Illes Balears, on es considera un vent important per als agricultors, ja que el fred sec que porta ajuda a preservar certs cultius i a limitar les plagues d’insectes.
El seu nom té un origen històric que es remunta als antics navegants valencians, catalans i aragonesos que el percebien com un vent que “venia de Grècia”, ja que aquest país es troba en aquesta direcció al mar Mediterrani respecte a Espanya.
El Gregal es presenta amb més freqüència a l’hivern, i la seva formació està vinculada a sistemes de baixa pressió situats al sud d’Itàlia i Malta. Aquest vent pot portar mar agitada i onatge fort, condicions que històricament afectaven la navegació. A més, és un vent que no només impacta la costa espanyola, sinó que també es fa sentir en altres zones del Mediterrani central, com Sicília i el mar Jònic.
L’etimologia del Gregal reflecteix, per tant, la influència de la navegació en la denominació dels vents al Mediterrani, i la seva presència és crucial per entendre les condicions marítimes de la regió. A més, se li atribueixen característiques “curatives” per la seva frescor.
Quan el Gregal s’origina com un anticicló a les Açores, pren una forma ovalada i s’estén entre les Açores i les illes Britàniques, mentre que al Mediterrani forma una borrasca coneguda amb el nom de “gotes fredes” o DANA. Aquestes borrasques només es detecten a les capes altes de l’atmosfera, pertorbant el flux del vent i originant intenses nevades, pluges fortes i temporals que poden assolir els 75 km/h. Els temporals solen durar entre 3 i 5 dies.
Es caracteritza per ser fred, humit i fort; pot donar lloc a nevades o fortes gelades amb ràfegues de vent amb temperatures de fins a 0ºC. Els núvols que genera són poc espessos, per això les pluges són escasses o es redueixen a plugims o xàfecs lleugers. Quan bufa el Gregal, la superfície del mar es refreda, i aquestes aigües, en tornar-se més denses, tendeixen a enfonsar-se, fent aflorar a la superfície l’aigua més tèbia que arrossega abundant plàncton i provoca la pujada dels peixos cap a les aigües superficials. Per això es considera un vent bo per a la pesca, sempre que no porti un temporal.
Aquest vent és un gran exemple de com els elements naturals del Mediterrani no només han influït en la navegació, sinó també en la cultura, l’agricultura i la vida quotidiana de les comunitats al llarg de la seva costa.
