L’origen d’una de les expressions més utilitzades en el llenguatge espanyol quan volem allunyar a algú de la nostra vista, bé perquè ens molesta, bé perquè ens està mentint o enganyant, o bé per qualsevol altre motiu que ens incomodi, no prové d’un altre lloc que del món nàutic. Així doncs amb aquesta entrada volem fer referència al significat de l’expressió “vete al carajo“. Encara que pot resultar vulgar, seria injust deixar passar l’oportunitat d’explicar els seus orígens.
La definició de la paraula “carajo” encara que segons fonts receloses, no gaire encertada, feia referència al petit cistell que es trobava a la part alta del pal major de les caravel·les i des d’on els guaites -servioles- albiraven l’horitzó a la recerca de senyals de terra.
Si ens remuntem segles enrere, descobrim quan es va començar a utilitzar l’expressió. Donada la seva ubicació a la part alta del màstil, aquesta cistella era un lloc inestable, on es manifestaven amb major intensitat els moviments del vaixell. A més, era impossible resguardar-se de la pluja i el vent. Quan un mariner cometia alguna falta se li manava anar “al carajo” com a càstig; a vegades complia només unes hores i altres, dies sencers.
Escoltar “vete al carajo!” havia de ser una de les frases que ningú volia sentir en alta mar.
La propera vegada que escoltis algú dir “vete al carajo” ja saps on l’envien 🙂 .
